Cites documentals i fonts: c. de la Palanca
"...tenia l'entrada al carrer de la Palanca, qual nom venia d'haver-hi de posar un tauló per a traspassar el carrer,..." (p. 20) "Les entrades de la Plaça eren esquifides. Pel carreró de cal Quaranta, dues persones de costat no hi passaven. Al carrer de la Palanca, bastant estret, hi havia la fàbrica de xocolata del Sr. Anton, hi tenia sabateria el Sord i botiga de mantellines el Confrare; feien bon negoci." (p. 46) "Al carrer de la Palanca hi hagué durant molt de temps un carnisser anomenat Vatualasang. A la mateixa casa també hi venien llet i feien matons. [...] Al cap d'alguns anys d'haver mort el Vatualasang ocupà la casa un espardenyer d'uns cinquanta anys d'edat, solter, el qual es penjà a la barana de l'escala amb una corda nova de les que venia. Al meu temps es practicava el suïcidi penjant-se. Després, el pont de la Salut tingué més prestigi." (p. 209)
Segle XIII: "De la perifèria ampliada arrencaven, travessant el vall, en moltes parts nou, els camins de la vila que continuaven els seus carrers, això és, els d'en Sa Muntada (vers Barcelona), Sa Joura (vers Granollers), extrem del carrer Nou, ara la Palanca (que anant vers l'Horta Major s'unia a l'anterior), Botet (vers Manresa), Colomer d'en Botet (vers Terrassa) i Rossa (vers Sant Cugat)." (p. 112) Segle XIV: "El quarter N. E. comprenia part del carrer Nou travessat pel que és ara de la Palanca i que en aquell temps no es deia carrer, sinó camí de la Plaça a la Palanca referint-se, segurament, a la del pas del Riu Ripoll. S'ha d'entendre que era un carrer molt curt, per tal com la primera fila de cases de llevant del carrer de la Borriana ja donava al vall. Pel carrer de la Palanca s'entrava al que és ara carrer de Fortuny..." (p. 157) Segle XVII: "Carrer dit, en el segle XVIIè, el call d'En Vallanera." [Primer tros de l'actual carrer de la Palanca, de la plaça fins a la Borriana] ("Plànol de la vila de Sabadell en 1792. Segons el Dr. Antoni Bosch i Cardellach") ( p. 276-277) Segle XIX: "La realització d'aquest pla [rectificació d'alineacions de la Plaça Major i carrers que hi abocaven] suposava un treball enorme que havia de començar pel derrocament del grup de cases sortints a la banda O. de la Plaça, i per l'ampliació i nova direcció (concordant a la del carrer de la Creueta) que es donaria al carrer de la Palanca, que en el trajecte del carrer Nou a la Plaça, era l'infecte carreró d'en Quaranta." (p. 355) Darrer quart del segle XIX: " En 1891, en fer-se les obres de rectificació del carrer de la Palanca, fou expropiada la casa de Francesc Renom, anomenada de Can Quaranta, que termenava amb la Plaça, el carrer Nou i el de la Palanca, i apretava aquest carrer fins a deixar-lo reduït a passadís." (p. 391) "La rectificació del carrer de la Palanca, iniciada en 1891 amb les obres que eliminaren el carreró de Can Quaranta, no va completar-se fins el novembre de 1905, quan el Municipi derrocà les cases compreses entre la Palanca i els carrers Nou i de Sant Domènec." (p. 391)
"Prop de la cantonada del carrer de la Palanca, existí l'Hostal de Sant Antoni, que ocupava l'antiga i senyorial finca dels Calders, i tenia sortida per l'actual carrer del Dr. Puig, del qual feia xamfrà, amb un bon portal per a entrar els carros i que, a banda i banda, s'alçaven uns xiprers escabellats i dolorosos que sempre em feien pensar amb el cementiri i la mort." (p. 47)
"1357. Antes de este año Pedro Roseta se denominaba Señor de la partida de tierra dicha la Palanca, como sucediendo a Berenguer de Moncada. Dicha partida es la que media desde Sabadell hasta Ripoll por el camino que llamamos de la Crehueta por la crucecita que, a lo más alto de la subida del Río a la parte de Sabadell, se veneraba. Y se diría de la Palanca, igualmente como la puerta o portal por donde se salía a este camino, por la palanca que havía que vadear el río, por aquella parte, en el camino que oy es de Granollers." (p. 87-88) "1448. Por este tiempo y dos años antes, toda la partida de tierra dicha la Palanca se decía tenerse bajo el dominio y alou de la Pabordía." (p. 123) "1569. 30 Mayo. El Concejo permitió a Jayme Folch que a sus costas se mejorase, ensanchase e hiciesen puertas nuevas al portal de la palanca. Folch habitaba al lado de aquel portal e interesaba en sus mejoras, como se verá en... Éste de diruyó en 1789." (p. 175)